jueves, 19 de abril de 2007

Accidents Polipoètics en el festival Absolute Poetry (Monfalcone - Italia)

Se comunica a los señores/as lectores que la editorial La Olla Express está a punto de editar el libro "Viaje al archipiélago de Las Batidos", de Xavier Theros. Segunda parte de "Guía turística de Las Batidos" y como aquel, también con ilustraciones del artista anglo-barcelonés Steven Forster.

Xavier Theros junto al poeta norteamericano John Giorno, en Monfalcone (Italia)

Rafael Metlikovez con John Giorno, Lello Voce y, al fondo, Aldo Nove, en Monfalcone (Italia)

sábado, 14 de abril de 2007

SETMANA DE POESIA DE BARCELONA



Cartell de la Setmana de Poesia de Barcelona-2007, dins la qual vam presentar el nostre nou repertori de poemes, al pati del Palau de la Virreina, a les 23'00 hores del passat 4 de maig. Vam ser presentats per la poetessa i amiga Esther Xargai. I amb la sala plena de gom a gom, mentre llegiem, pels portalons oberts vam poder disfrutar d'una vista nocturna i privilegiada de les Rambles. Entre els poemes estrenats per l'ocasió publiquem aquests dos. I diu així:

UN DILLUNS, A QUALSEVOL LLOC

Un dilluns, a qualsevol lloc, ho vam comprendre. De qui es el món? El món és d’ells.

Ells, que saben perfectament qui son, on son i què fan allí, per quin camí agafaran, perquè pensen el que pensen, en quant valoren els seus caps, amb qui es juguen els calés, contra qui ho fan i, en definitiva, fins quan estaran fent el que sigui que facin.

Ells, sempre conscients de totes les dificultats. Que han calculat tots els perills. Que tenen casa a cada poble i despatx a cada travessia. Que coneixen prèviament les condicions i s’han llegit amb una lupa fins la lletra petita.

Ells. Fidels, puntuals, eficients, venerables, pacients, assenyats, discrets, afectuosos amb els nens, delicats amb les clientes, servicials amb l’encarregat i un xic llepaculs, tot s’ha de dir.

Ells. D’alguna cosa s’ha de viure. Si no ho faig jo ho farà un altre. La vida es així. I deu milions d’excuses més no poden equivocar-se.

Ells, que procuren, insisteixen, s’esforcen, accepten, calculen, supervisen, controlen, reprenen, exigeixen y analitzen tot el que faci falta analitzar, exigir, reprendre, controlar, supervisar, calcular, acceptar i esforçar-se insistint fins que t’ho accepten.

Ells, que sempre tenen una estratègia alternativa, un pla B, sortida de incendis, quiròfan reservat, advocat al tanto, equip de rescat i un helicòpter, per si un cas no fos cas que es necessiti.

Ells. Amics de l’amic de qui mana, i mana, i mana, i no deixa mai de manar. I família, encara que llunyana, del difunt membre fundador d’aquesta respectable institució.

Ells. Si tenen defectes se’ls guarden a casa. I no tenen opinions extremistes, ni donen disgustos. Els pares de la pàtria. Qui penca i treu endavant l’espasa, quan toca el rebre. Només opinen allò que no ofengui a ningú. Ni morts son bones persones.

Ells, la columna vertebral, el pal de paller, endavant les atxes. Ells, els senyors de tot plegat, amagats sota el taulell de l’oficina. Ells. I no miro a ningú.

RETRATO EN VERSO

Somos casi honestos.
Vivimos casi en paz.
Pensamos casi como todo el mundo.
Y trabajamos lo necesario para casi vestirnos, casi alimentarnos, casi entretenernos y para llegar / casi / a fin de mes.

Viajamos casi en primera.
Nos peinamos casi como si fuésemos jóvenes.
Nos lo hacen casi cada semana.
Y lo pensamos casi cada momento, casi a cada paso, casi en casa y casi en la calle. Y nos lavamos los dientes / casi / cada noche.

Vivimos en el último piso,/ de la última casa,/ de la calle aquella donde nadie nos conoce/ y nadie/ nos necesita.

Nos preocupamos casi como si fuese asunto nuestro. Comemos casi como si fuese el último día. Pagamos impuestos por casi cualquier cosa. Y nos asustamos / casi / por cualquier noticia.

Estamos casi convencidos de que quieren lo mejor para nosotros, casi entusiasmados por el deporte, casi comprometidos por la política, al borde de la credulidad más absoluta, casi interesados por la vida en general. El resto... Casi, casi nos la suda!

Somos casi ciudadanos,
casi profesionales,
casi catalanes,
y casi responsables
de casi, casi todo.

Hombres casi de edad madura y contemporánea.
Casi ocasionales optimistas si el tiempo acompaña.
Casi imparciales ante dos puntos de vista: El equivocado y el nuestro.
Casi alguna cosa, vamos, por decir algo.

Y nos informamos leyendo casi todo el horóscopo. Nos terminamos a diario casi toda la sopa. Nos damos fiesta casi todos los domingos. Y casi cada mañana, casi como cada día, nos cambiamos de ropa.

Y nos preocupamos casi como si hubiésemos firmado la hipoteca. Nos ofendemos casi como si nos hubiesen devuelto el puñetazo. Nos apuramos casi como si no tuviéramos más que prisa. / Casi / como si llegáramos tarde, / casi / como si nos fuesen a cerrar el portal con llave. Llueve, casi como si fuera otoño.

Somos los del último piso, de la última casa, de la calle aquella donde nadie nos conoce. Y nadie, nos necesita.