sábado, 19 de noviembre de 2011

Accidents Polipoètics en el Festival de Poesía de Barcelona/Cicle Radicals Liures-Teatre Lliure




Accidents Polipoètics fan 20 anys a La Seca Brossa Espai Escènic

Teresa Bruna (Teatralnet)

13/11/2011

La Seca Brossa Espai Escènic ens delecta aquest mes amb un programa doble: Ontología General, 20 anys d'Accidents Polipoètics i Groucho me enseñó su camiseta. De la segona ja en varem parlar en ocasió de l'estrena a Girona, al Temporada Alta. Ara us farem cinc cèntims de l'Ontología General, 20 anys d'Accidents Polipoètics, un espectable dirigit i interpretat pels poetes i rapsodes Xavier Theros i Rafael Metlikovez (Accidents Polipoètics) en ocasió dels seus 20 anys als escenaris. S'estrena el dia 15 i es podrà veure fins al 27 de novembre.

L'espectacle està construït en format d'antologia en un recorregut des del 1991 al 2011 per recuperar part del seu repertori polipoètic. El recital ens fa reconèixer moments històrics com el de la Barcelona pre-olímpica i els seus excessos i el canvi de registre que va viure la poesia, democratitzant-me i acostant-se més a tota mena de públics. La segona part l'integren textos inèdits, en part material del llibre Aforismos, gargarismos y otros ismos, editat aquest any per Arrebato Libros. No hi ha cap tema que unifiqui els poemes. Provenen de les Conferències escèniques i d'alguns recitals. Però no són extrets d'un context, a l'original ja hi estaven posats de més.

De fet, Ontologia General és el nom d'un llibre que no ha tingut temps de sortir. Si els aniversaris se celebren normalment amb convidats i fent una festa, nosaltres convidem al públic a la nostra festa. El regal és poder fer-la a l'Espai Brossa, un lloc amb el que sintonitzem de ple. Nosaltres varem començar al Malic i ara som vidus. Però el Brossa és al mateix barri i ens acull, ens hem trobat, diuen.

Per altra banda, la seva trajectòria està molt lligada al pensament de Joan Brossa. Durant tots aquest anys han estat en contacte amb la seva vídua: Sempre venia a les nostres estrenes, era tranquil•litzant que hi fora. Lamentablement per a aquest espectacle no hi hem estat a temps. Pepa Llopis, vídua de Joan Brossa, va morir el juny d'aquest any, també sense poder veure La Seca completament restaurada.

El recorregut Ontològic

El primer recital d'Accidents Polipoètics va ser al bar Mirallet de Granollers i l'espectacle en guarda testimoni. Xavier Theros i Rafael Metlikovez, poeta i performer, es coneixien dels cercles undregrounds. Van pensar que podien fer alguna cosa junts, es van unir i van deixar córrer la imaginació. "La poesia de l'any 1991 era reservada a una èlit, a un cot privat. Però van aparèixer gent que venia de llocs diferents com Enric Casasses, Carles Hac Mor, Xavier Sabater, gent que feia poesia sonora.... A partir de recitals als bars, la poesia de tota aquesta generació es va anar obrint a altres públics, varen aconseguir que la gent perdés la por a la poesia i que a Barcelona s'engegués un circuit de sales que oferien el nou gènere que anomenaven polipoesia. Ara vivim un moment dolç que ve d'aquell temps. Però la diferència és que nosaltres no teníem referents, només hi havia en Joan Brossa, havíem de buscar el nostre propi codi. Ara, molta gent sona a Casasses, però ja l'aniran trobant. L'important és que gent jove de 20 anys o menys tingui aquesta vocació".

En aquests vint anys, Xavier Theros i Rafael Metlikovez s'han passejat per diversos escenaris de la ciutat (Tantarantana, Mercat de les Flors, Sala Beckett....) però també fora de Catalunya i fins i tot fora l'Estat espanyol, per on han ofert lectures poètiques i les peculiars Conferències escèniques. Pel que fa a la tria comenten que "ens hem sentit en moments com quan obres la capsa de galetes i et mires les fotos antigues de família. Et sorprens i ho veus lluny. Però allò ens ha portat on som", continuen.

L'escenografia és mínima: un faristol i una taula.
Èls aforismes són l'antiparafernàlia.
"Només compta la llengua, el joc de paraules i l'humor", asseguren.

viernes, 18 de noviembre de 2011

Los polipoéticos tienen cuerda para rato



LOS POLIPOÈTICS TIENEN CUERDA PARA RATO
Theros y Metlikovez celebran 20 años en La Seca con un nuevo montaje

BEGOÑA BARRENA
EL PAÍS - 18/11/2011


Xavier Theros y Rafael Metlikovez llevan 20 años como Accidents Polipoètics y han decidido celebrarlo con un espectáculo nuevo, o casi. Ya lo dice el título, Ontología general: una antología personal e intransferible, pero al mismo tiempo pública y, además, saludable y, por tanto, muy recomendable. Es un repaso a su repertorio polipoético clásico con algún texto inédito de composición reciente en catalán, que es por donde parece que van a ir sus próximos tiros. Hacia el bilingüismo y la síntesis máxima en sus puestas, hacia el aforismo que se solapa con el chiste, como demuestra uno de sus 28 nous refranys: "Tants llocs bonics i a cap no arriba el metro".

Hijos de la década de los sesenta, crecieron bajo la influencia de Ginsberg y la Beat Generation, de Brossa, Salvat Papasseit y Gómez de la Serna, pero también con Rodríguez de la Fuente, Gila y José Luis Moreno y sus muñecos. Se dieron a conocer durante la Barcelona Olímpica huyendo, precisamente, de la fiebre por las medallas y como respuesta underground a los excesos de la época; antielitistas, antiacadémicos y antirrománticos, desarrollaron una poesía cotidiana, directa y sonora, austera pero viva, basada en juegos de palabras, ingeniosa y crítica, una poesía que Brossa, de quienes se hicieron amigos, definiría como de fiesta mayor.

En sus primeras puestas en escena solían acompañar las lecturas con mucho material: ladrillos, bombonas de butano, carretillas... hasta que se impuso la sobriedad conceptual en la logística de los bolos y ahora les basta con un porrón y una bolsa de plástico, de la que sacan una bocina, un yoyó y un peluche como partes visuales de sus composiciones. En Ontología general sacan también un aerosol ambientador para compensar el poema Todas las sillas huelen a culo, al que le siguen otros de semejante calibre, como el mítico Van a por nosotros, que fue versionado por Radio Futura. Mi favorito es el cáustico Algún día, sobre las variadas posibilidades que tenemos de hallar la muerte. Me sirvo del mantra Tengo cuerda para rato, para aventurar, y desear, una prolífica trayectoria futura a esta singular pareja.